Blindar les escoles públiques de Catalunya de les amenaces de tancaments de centres que, en diverses ocasions, ha formulat la consellera d’Ensenyament Irene Rigau. Aquest és l’objectiu de la proposició de reforma de la LEC que el Parlament ha debatut aquest dijous a proposta del portaveu d’Ensenyament d’ICV-EUiA, el diputat i mestre Joan Mena (podeu consultar aquí la proposta). CiU, però, s’ha negat a obrir aquest debat: ha tombat la proposició, presentant una esmena a la totalitat que ha obtingut l’únic suport d’ERC. La resta de grups, menys el PSC que s’ha abstingut, han donat suport a la proposta de Joan Mena. “Hi ha aspectes fonamentals del nostre marc educatiu que no haurien d’estar a l’arbitri del govern de torn; haurien de ser grans acords de país; i un d’aquests aspectes és quan, com i per què tanquem una escola”, ha defensat el portaveu adjunt d’ICV-EUiA. Això, ha afegit Mena, forma part del “dret a decidir-ho tot” que defensa el grup roig i verd. Aquesta era la segona proposició de reforma de la LEC que defensa aquest diputat en aquesta legislatura. Abans ja havia proposat prohibir per llei els concerts a les escoles públiques que segreguen per sexe. En aquella ocasió, CiU i ERC ja van unir forces per tombar la proposta. El mateix ple d’aquest dijous ha debatut també una altra moció de Mena que proposava una bateria de mesures per mantenir la qualitat de l’ensenyament públic.

“La supressió d’un centre públic de titularitat de la Generalitat no pot suposar, en cap cas, un increment de ràtios significatiu en la resta d’escoles de la localitat o de la zona educativa”: aquesta és una de les limitacions al tancament d’escoles que Mena ha proposat introduir a la LEC. La segona és que “la supressió d’un centre públic de titularitat de la Generalitat no pot suposar, en cap cas, una disminució de la qualitat educativa a la resta d’escoles de la localitat”. Finalment, el diputat i mestre també ha proposat que “abans de concretar el tancament d’una escola pública, la Generalitat tindrà l’obligació d’estudiar la viabilitat d’altres alternatives com la implementació d’un institut-escola”.

Contra els criteris merament “economicistes” i “ideològics”

Sovint la decisió de tancar una escola pública “no es pren per criteris pedagògics, ni per les necessitats d’escolarització, ni tan sols amb dades objectives demogràfiques… sovint, massa sovint, es pren en funció de l’estalvi econòmic que això representa pels pressupostos del Departament”, ha defensat al ple del Parlament el diputat i mestre Joan Mena. “I aquesta hauria de ser una línia vermella infranquejable”, ha afegit, per defensar la seva proposta.

I més en una situació en què “la crisi econòmica també ha fet incrementar la demanda del sector públic”, ha afegit Mena, que ha recordat que “avui allò que és públic, els serveis públics com l’educació o la sanitat, és el que ens iguala a tots, independentment del pes de les nostres butxaques”. I per això “cal reforçar-lo, cal blindar-lo i cal adaptar-lo a les necessitats educatives”.

Enlloc d’això, ha lamentat Mena, durant els darrers tres anys de Govern de CiU “els criteris economicistes, la realitat econòmica, estan determinant les decisions del Departament d’Ensenyament” que dirigeix Irene Rigau. I, a més, ha denunciat Mena, aquests criteris han anat acompanyats d’un biaix ideològic I ho ha refermat amb xifres: “durant el 2013, a P3 l’oferta de places públiques s’ha reduït en gairebé 4.500, això representa una baixada del 7,1%, mentre que la baixada de la privada és 358 places, un 1,4%”, ha dit Mena, que ha constatat que “sembla que la Consellera Rigau governa i pren decisions que acontentin l’escola privada”.

El diputat i mestre també ha posat en dubte els criteris demogràfics que Rigau esgrimeix per legitimar les seves propostes de tancar escoles: “mentre observem que en P3 l’alumnat ha decrescut, a 1er d’ESO i a 1er de Batxillerat, és a dir, a inici d’etapa educativa, la incorporació de l’alumnat encara està en una tendència a l’alça”, ha recordat Mena, que ha conclòs que “atenent a aquesta realitat, l’oferta de places educatives a secundària hauria de créixer un 25% en els pròxims dos anys”.

“En definitiva, pretenem que si escau tancar una escola, no sigui per criteris economicistes, com ha passat aquests últims anys, no sigui per errònies previsions demogràfiques, i tampoc sigui per benefici de determinades escoles privades; volem que en el cas hipotètic que algun dia escaigui la supressió d’un centre educatiu, aquest sigui per criteris clarament pedagògics”, ha resumit Mena.

Lamenta la manca de voluntat de dialogar de CiU i ERC

El diputat ha acabat fent una crida a CiU i ERC a dialogar sobre aquesta proposta, “parlar del nostre sistema educatiu amb honestedat, sense apriorisme i sense cartes marcades”. “Entendríem que no compartíssiu alguns dels aspectes concrets que plantegem en aquesta modificació de la LEC, perquè segurament CiU té un altre punt de vista, però no entenem una esmena a la totalitat, perquè això vol dir que no tenen ni la intenció de voler dialogar, ni la intenció de voler pactar, ni la intenció d’actualitzar una llei que, si no l’adeqüem, la comunitat educativa cada dia se la sentirà menys seva”, ha advertit Mena.

Malgrat això, CiU ha mantingut la seva esmena a la totalitat, que ha tirat endavant amb l’únic suport d’ERC. S’ha produït un cop més la mateixa aliança de convergents i republicans que ja va servir, fa uns mesos, per tombar la primera proposició de reforma de la LEC que va impulsar Mena, en aquella ocasió per prohibir els concerts amb escoles que segreguen per sexes.

Bateria de mesures per garantir la qualitat de l’ensenyament públic

Després de la votació d’aquesta proposició de reforma de la LEC, Mena ha tornat a intervenir al ple, en aquest cas per proposar una moció en defensa de l’escola pública. La moció proposava definir un mapa educatiu de Catalunya, aprofitar el decreixement demogràfic que es preveu en els propers anys a Catalunya per reduir les ràtios a les aules catalanes, retornar el decret de plantilles que Rigau ha dictat sense l’acord sindical i de la comunitat educativa, i, finalment, revertir les retallades en els sous del personal educatiu.